LES NOSTRES MUNTANYES
ESTAN PROTEGIDES
PER LLEI
EL CATALÀ TAMBÉ
La Llei de la llengua pròpia i oficial s’ha aprovat per garantir la vitalitat, l’accessibilitat i l’ús del català com a llengua d’Andorra. Té com a objectius garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en català i facilitar la integració lingüística i la participació plena en la nostra societat de les persones vingudes d’arreu. Inclou disposicions referents al comerç, el turisme, l’educació, la cultura, l’esport, els serveis sanitaris i socials o el transport públic, entre altres àmbits. També crea mecanismes per reforçar el paper de les institucions i la societat civil en la tasca de preservar la nostra identitat i el nostre patrimoni.
Disposicions principals
IMMIGRACIÓ
Les persones que es vulguin establir a Andorra han de ser informades per adquirir el coneixement de català requerit per la Llei.
Els reglaments d’immigració estableixen com s’acredita la formació per renovar el permís de residència.
PUBLICITAT
La publicitat comercial i els escrits informatius de caràcter cultural i social en qualsevol suport s’han de redactar en català.
En lloc secundari també es poden fer en altres llengües.
CENTRES SANITARIS I SOCIALS
El català és la llengua de comunicació als equipaments sanitaris i socials.
El personal té el deure de conèixer la llengua oficial i d’expressar-s’hi.
TURISME
Els hotels, restaurants, bars i cafeteries han de garantir l’atenció en català.
També han de tenir els menús i les cartes en la llengua oficial.
COMERÇ
Les empreses han de posar els mitjans per garantir que el personal atén en català.
Els rètols s’han de redactar en català (amb les excepcions previstes per les lleis sectorials).
ADMINISTRACIÓ
El català és la llengua de les institucions públiques.
El personal ha de saludar i mantenir les converses en català i només ha de canviar de llengua si l’interlocutor no l’entén.
EMPRESA
Les empreses i els autònoms han de garantir l’atenció en català.
Han de posar els mitjans perquè el personal de cara al públic atengui els usuaris catalanoparlants en la llengua oficial.
TRANSPORT PÚBLIC
Als serveis de transport públic, la comunicació verbal i escrita ha de ser en català.
També es poden fer servir altres llengües amb els usuaris que no l’entenguin.
IMMIGRACIÓ
Les persones que es vulguin establir a Andorra han de ser informades per adquirir el coneixement de català requerit per la Llei.
Els reglaments d’immigració estableixen com s’acredita la formació per renovar el permís de residència.
PUBLICITAT
La publicitat comercial i els escrits informatius de caràcter cultural i social en qualsevol suport s’han de redactar en català.
En lloc secundari també es poden fer en altres llengües.
CENTRES SANITARIS I SOCIALS
El català és la llengua de comunicació als equipaments sanitaris i socials.
El personal té el deure de conèixer la llengua oficial i d’expressar-s’hi.
TURISME
Els hotels, restaurants, bars i cafeteries han de garantir l’atenció en català.
També han de tenir els menús i les cartes en la llengua oficial.
COMERÇ
Les empreses han de posar els mitjans per garantir que el personal atén en català.
Els rètols s’han de redactar en català (amb les excepcions previstes per les lleis sectorials).
ADMINISTRACIÓ
El català és la llengua de les institucions públiques.
El personal ha de saludar i mantenir les converses en català i només ha de canviar de llengua si l’interlocutor no l’entén.
EMPRESA
Les empreses i els autònoms han de garantir l’atenció en català.
Han de posar els mitjans perquè el personal de cara al públic atengui els usuaris catalanoparlants en la llengua oficial.
TRANSPORT PÚBLIC
Als serveis de transport públic, la comunicació verbal i escrita ha de ser en català.
També es poden fer servir altres llengües amb els usuaris que no l’entenguin.
Requisits per renovar
el permís de residència
Itinerari de coneixements bàsics de català per renovar el permís de residència i treball (si s’ha obtingut el permís a partir del novembre del 2024) i A2 per a la segona renovació
Nivell A1 per a la primera renovació del permís de residència i treball i A2 per a la segona (a partir del 26 d’abril del 2026)
Nivell A1 per a la primera renovació i A2 per a la segona per a altres modalitats de permisos
Resum de la llei
Activitats públiques
El català és la llengua de totes les activitats socials i públiques. Als congressos i esdeveniments esportius internacionals, la llengua és la que determini l’organitzador. Si els acull una administració andorrana o una entitat subvencionada, hi ha d’haver una versió en català de la informació adreçada als mitjans de comunicació i al públic general.
(Consulta l’article 13)
Residència i immigració
El Govern i els comuns han de promoure la integració lingüística dels residents no catalanoparlants, i totes les persones majors de 18 anys que vulguin establir-se a Andorra han de ser informades sobre el coneixement del català requerit per la llei.
(Consulta l’article 6, la disposició final primera i la disposició transitòria segona)
Turisme
A les oficines de turisme s’atén el públic en la llengua que faciliti la comunicació. Els fullets i publicacions poden ser en qualsevol idioma, a més del català.
El hotels, restaurants, bars i cafeteries:
Han de garantir l’atenció en català.
Han de proporcionar menús i cartes en català, i també els poden tenir en lloc secundari en altres llengües.
(Consulta els articles 14 i 18)
Botigues i centres comercials
Els noms comercials, les denominacions socials i els rètols han d’estar redactats en català (amb les excepcions previstes per les lleis del sector). La publicitat i els catàlegs també han de ser en la llengua oficial. Les empreses han de garantir que el personal atengui en català els usuaris catalanoparlants.
(Consulta els articles 16 i 21)
Equipaments sanitaris i socials
Als equipaments sanitaris i socials i al centre penitenciari la llengua de comunicació és la catalana. El personal ha de conèixer la llengua oficial i fer-la servir per iniciar les converses per atendre els usuaris. També pot recórrer a altres llengües per atendre els usuaris que no l’entenguin.
(Consulta l’article 19)
Transport públic
Als serveis de transport públic la comunicació verbal i escrita ha de ser en català. També es poden fer servir altres llengües amb els usuaris que no entenguin el català.
(Consulta l’article 20)
Empreses i professionals
Les empreses han de garantir que el personal atengui en català els usuaris catalanoparlants. Aquest requisit s’aplica també a professionals titulats i treballadors autònoms.
(Consulta l’article 21)
Administracions
El català és la llengua de totes les institucions públiques, societats públiques i entitats vinculades a l’Administració.
El personal de les administracions ha d’atendre els ciutadans i mantenir les converses en català, i només pot canviar de llengua si l’interlocutor no el comprèn.
Tots els textos legals, reglaments, decrets i documents oficials han d’estar redactats en català, amb independència del suport en què es presentin.
Tots els escrits i documents adreçats a les administracions han de ser en la llengua oficial. Si hi ha dificultats raonables, l’Administració pot dispensar d’aquesta obligació, excepte si es preveu que es faran públics.
Les administracions andorranes poden utilitzar altres llengües en les relacions internacionals per facilitar la comunicació amb interlocutors estrangers, però han de mantenir una còpia en català si el document s’ha de fer públic.
Les institucions han de garantir un ús correcte del català, assegurant que el llenguatge sigui accessible i comprensible. Tots els dispositius electrònics proporcionats per les administracions han d’estar configurats en català.
El català és la llengua de l’Administració de justícia i de les institucions que gestionen procediments de resolució alternativa de conflictes.
Les empreses que tenen contractes amb les administracions públiques han d’utilitzar el català en totes les comunicacions relacionades amb l’execució dels contractes.
Els aspirants a llocs de treball a les administracions públiques han d’acreditar la capacitat d’ús oral i escrit de la llengua oficial necessària per a les funcions que han d’exercir.
(Consulta els articles 8, 9, 10 i 11)
Cultura
Les administracions públiques han de promoure l’expressió en català en biblioteques, centres culturals, museus i altres espais, així com en activitats culturals i esportives.
(Consulta l’article 35)
Esport
El català és la llengua vehicular de les activitats esportives i d’esplai que no tinguin com a objectiu l’aprenentatge d’una llengua estrangera. És la llengua de comunicació dels monitors, els entrenadors, els animadors i les persones que duen a terme feines assimilables.
(Consulta l’article 24)
Educació i formació
El català és la llengua de l’educació, l’aprenentatge i la comunicació de tots els centres i serveis de formació andorrans. També és la llengua dels acompanyants del transport escolar, el personal de patis i menjadors, els vigilants d’activitats de lleure i altres persones que facin tasques similars finançades amb recursos públics.
Els centres que imparteixen l’ensenyament en altres llengües han de garantir serveis al públic en la llengua oficial i oferir les classes de català que estableix la normativa. A més, els centres públics i subvencionats han de disposar d’un pla lingüístic que garanteixi l’ús del català.
(Consulta l’article 24)
Mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació han d’utilitzar el català tant en la programació com en la publicitat, i han de promoure el patrimoni lingüístic del país.
(Consulta l’article 26)
Publicitat
La publicitat comercial i els escrits informatius editats i distribuïts a Andorra de caràcter cultural i social en qualsevol suport s’han de redactar en català. En lloc secundari poden fer-se en altres llengües.
(Consulta l’article 16)
Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i Consell Nacional per la Llengua
La Llei crea dos òrgans: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, per garantir l’ús del català en les activitats educatives, esportives o socials organitzades per les administracions, i el Consell Nacional per la Llengua, perquè les institucions consensuïn la política lingüística amb la societat civil.
(Consulta els articles 40 i 41)
Aprèn català
gratuïtament
El Govern ofereix cursos gratuïts de tots els nivells per a adults i centres de català on els usuaris poden assistir en horaris flexibles.
Centres de català
Escaldes-Engordany
Av. Esteve Albert, 4
De dilluns a dijous de 8.30 a 20.30 h
+376 829 240
La Massana
Av. del Través, 41, 1r pis
Dilluns i dijous d’11.30 a 20 h
Dimarts i dimecres de 8.30 a 17 h
+376 838 058
Encamp
Hotel Rosaleda, av. François Mitterrand, 13
Dilluns d’11 a 14 h i de 15 a 20 h
Dimarts, dimecres i dijous de 8.30 a 17.30 h
+376 832 472
Canillo
Ed. del Telecabina, 3r pis
Dilluns d’11 a 14 h i de 15 a 20 h
Dijous de 17 a 20 h
El Pas de la Casa
C. Comtat de Foix, 1
Dimarts de 9.30 a 16.30 h
+376 856 569
Consulta la informació sobre inscripcions als cursos i als exàmens oficials de llengua catalana.
Preguntes freqüents
Quin nivell de català es requereix per renovar el permís de residència i treball?
La Llei de la llengua pròpia i oficial modifica la Llei qualificada d’immigració, establint requisits per renovar els permisos de residència.
Si has obtingut el permís de residència i treball a partir del novembre del 2024, per a la primera renovació cal que presentis un d’aquests dos certificats:
- Certificat de seguiment de l’itinerari de coneixements bàsics de català
- Certificat d’exempció de seguiment de l’itinerari de coneixements bàsics de català
El certificat de seguiment s’obté seguint un dels itineraris de coneixements bàsics de català que ofereix el Departament de Política Lingüística, a través dels centres de català. El certificat d’exempció s’obté presentant la sol·licitud J7T004 a Tràmits, de manera presencial o virtual.
A partir del 26 d’abril del 2026, caldrà tenir el nivell A1 per a la primera renovació del permís de residència i treball i l’A2 per a la segona. I a partir del 2029, aquests requisits també s’aplicaran per renovar els permisos de residència i treball per compte propi, de treball de fronterer, de residència sense treball i de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria.
Què passa si no assoleixo el nivell de català requerit?
Si entre el novembre del 2024 i l’abril del 2026 has de renovar el permís i no has pogut seguir la formació de llengua catalana per motius justificats, el Servei d’Immigració et pot atorgar la primera renovació, però hauràs d’acreditar el nivell A2 de català abans de la segona renovació. En el cas que no ho facis, el Servei d’Immigració et denegarà la renovació.
Hi ha sancions per als que no compleixin la Llei de la llengua pròpia i oficial?
L’incompliment de la Llei de la llengua pròpia i oficial pot comportar les sancions següents:
Infraccions lleus: reprensió privada per escrit en el primer incompliment o multa d’un import mínim de 600 euros i de fins a un màxim de 1.200 euros.
Infraccions greus: multa de 1.201 euros fins a 6.000 euros.
Infraccions molt greus: multa de 6.001 euros fins a 60.000 euros.
Què passa si una empresa no ofereix atenció en català?
L’article 21 de la Llei diu el següent:
“Article 21. Altre personal que presta servei al públic
1. Per fer possible l’exercici dels drets lingüístics previstos a l’article 3, les empreses establertes a Andorra han de posar els mitjans per garantir que el personal que treballa de cara al públic atén en català els usuaris catalanoparlants.
2. Aquest requisit s’estén als professionals titulats i als treballadors per compte propi.
3. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, el Govern pot condicionar reglamentàriament l’autorització per exercir determinades professions a l’acreditació prèvia del coneixement de la llengua oficial.
4. Correspon als col·legis, a les associacions professionals i a les empreses establir les mesures necessàries per complir aquest article en l’àmbit de les seves professions i de l’empresa.”
L’article 43 qualifica d’infracció greu l’incompliment dels apartats 1 i 2 d’aquest article, i d’infracció molt greu la reincidència.
Què passa si una empresa fa publicitat en una altra llengua a les xarxes socials?
Les disposicions de l’article 16 s’apliquen en tots els suports on estan inscrits els noms, les denominacions, els rètols o la publicitat, inclosos els digitals.
L’article 43 qualifica d’infracció greu l’incompliment de l’article 16 i d’infracció molt greu la reincidència.
Si treballo en un comerç, és obligatori atendre el públic en català?
Si treballes de cara al públic en un comerç, sí. Per fer possible l’exercici dels drets lingüístics previstos a l’article 3 de la Llei de la llengua pròpia i oficial, has d’atendre en català els usuaris catalanoparlants.
Es pot denunciar un establiment que no compleixi la Llei de la llengua pròpia i oficial?
Sí, es pot presentar una denúncia omplint el formulari de queixa corresponent i presentant-lo al Servei de Política Lingüística. Et pots descarregar el formulari en aquest enllaç.
També pots demanar un formulari de queixa de consum a l’establiment i presentar-lo al Servei d’Atenció al Consumidor o a qualsevol oficina d’informació turística dels país.
Em poden sancionar si no faig servir el català al lloc web del meu negoci?
Les disposicions de l’article 16, sobre noms comercials, rètols d’establiment i publicitat, s’apliquen sigui quin sigui el suport, incloses les modalitats digitals.
L’article 23, referent a contractes i altres documents, estableix a l’apartat 2 que els formularis en qualsevol format destinats a clients i proveïdors també s’han de tenir en llengua catalana.
L’article 43 qualifica d’infracció greu i infracció lleu l’incompliment de l’article 16 i de l’article 23.2, respectivament.
Un web andorrà que no tingui versió en català pot infringir aquests articles, i les sancions per infracció lleu i greu són les següents:
Infraccions lleus: reprensió privada per escrit en el primer incompliment o multa d’un import mínim de 600 euros i de fins a un màxim de 1.200 euros.
Infraccions greus: multa de 1.201 euros fins a 6.000 euros.
